Conversa amb la Lluna.

-

- Lluna !! T’estava esperant , aquí assegut pacientment… sabia que no fallaries!

...

- T’has posat ben guapa avui, vestida amb el millor vestit, ben ample i brillant. Estàs preciosa! Perdona per gairebé haver-me oblidat de tu; ja saps que els humans tendim a ser una mica egocèntrics creient-nos el centre de l’univers, i per això no escatimem en enlluernar les nostres ciutats, esborrant i aniquilant per complert la teva resplendor, i amb ella la teva presència nit rere nit. Ves quina altra bestiesa. Ens esforcem a decorar i dissenyar, i resdissenyar altre vegada el que ja ha estat dissenyat perquè queda antiquat, cada un dels racons al llarg dels nostres carrers, i això sí: fota-li uns bons focus de llum, que queda molt del primer món! I ningú encara ha construït ni un sol espai on poder-te venir a visitar i compartir una estona la teva llum i màgia. Però avui, lluny de la civilització t’estava esperant!!

...

- Tenia ganes de parlar amb tu. Mal acostumat que he estat durant aquests darrers temps a gaudir de tu quan em plaïa, i ara... atrapat en una gran urbe, on ningú aixeca el cap per contemplar que hi ha més amunt...

...

- Lluna... et puc fer una pregunta? És veritat que pots fer que la gent que es troba llunyana es comuniquin a traves teu? Bé jo t’ho pregunto, però molt em temo que no cal que em contestis, ja que jo n’estic convençut! I et diré més, en diverses ocasions no he dubtat ni un moment que t’has posat al meu servei per fer-ho, enllaçant-me amb la meva gent present en una fusió d’ells i la teva cara no oculta...

...

- I la veritat, no sé perquè m’hauria d’estranyar? Amb tot el repertori de poders de que gaudeixes i que se t’han estat atorgats... Per començar mira que portes anys sobre els nostres caps, que dic anys, civilitzacions senceres han nascut, s’han desenvolupat i desaparegut sota la teva llum, mentre els hi oferies la teva guia i protecció... Has estat emprada pels enamorats i pel guerrers, pels llunàtics i pels poetes, pels científics i pels bruixots... et sembla poc?

...

- I ara que hi penso, i nosaltres que hem fet per tu? Mai ningú t’ha escoltat ni preguntat quins eren els teus desitjos, ni tant sols la teva opinió, i mira que si seguim els nostres propis proverbis “sap més el diable per vell que per diable”, segurament la teva saviesa no tindria punt de comparació amb tota la nostra sumada i acumulada a traves dels anys. Si és el que et deia: humans i melic, melic i humans. Dues qüestions massa usualment i fortament unides, i amb una força d’atracció que difícilment es separaran mai. Perdona que m’oblidava, si que ens hem atansat a tu, però no per saber com estaves, no. Tot just per gratar-te la panxa en busca d’alguna mostra que analitzar en algun laboratori de quisapon! Bé, tothom ho sap! Als USA! On sinó? Allà on el melic és mes gran i més profund que enlloc! Això sí, saltant damunt teu en mostra de tot un símbol de conquesta. Aquesta afició malaltissa dels humans per conquerir i sotmetre, pensant-nos que ens fa més grans i forts... Ridícul!! Quan s’acabarà aquesta maleïda dèria? Quan la gent s’adonarà que de les coses més grans grans que hi ha és un simple somriure provenint del més interior d’un mateix, o aquella abraçada que estreny però no ofega en un intent de fusionar els dos cossos, o aquella llàgrima insostenible vessada en un comiat, o una mà estesa al servei d’altri o perquè no, la passió desenfrenada en el frenesí sexual de dos joves en una platja sota la teva majestuosa presencia... Hòstia, això si que és gran!!

...

- Doncs lluna, avui et buscava per demanar-te un cop més un desig, un desig que em recorre les venes des de la llunyania de casa, però pensant-ho millor, és hora de que sigui el teu torn. No, renuncio al meu desig i em disposo a escoltar-te... què és el que desitges?

...

Food, food, and food!

Es podria dir que menjar és l’afició més gran de que gaudeixen els Singapunerys, podent arribar a fer un viatge tant sols per degustar alguna especialitat desitjada... suposo que per tothom una part del viatge transcorre a través de la gastronomia, però tampoc en fem un gra massa, un viatge per omplir l’estomac... home! És com qui decidís anar a Barcelona a cruspir-se unes tapes, fer un bon pa amb tomàquet regat amb un vi escollit per l’ocasió, una paelleta a la Barceloneta, un... (ho sento haig de aturar aquí la descripció que comença a caure salivera al teclat... potser ben mirat poden tenir raó!), en comptes de perdre’s pel Raval i el Gòtic, fer un tomb pel Parc Güell, pujar fins dalt de les torres de la Sagrada Família, etc...

Doncs sí, encara que sembli mentida més de la meitat de les converses que es poden escoltar en temps d’oci abordaran d’una manera o altra la gastronomia. I podeu estar absolutament segurs que la pregunta que us faran una i altra vegada serà: I què tal el menjar? I t’agrada el menjar local? I que mengeu en el vostre país..? Com si es pogués explicar en una simple frase la gastronomia de casa!! Bé, algun intent he fet que ha satisfet la curiositat dels enquestadors, i conseqüentment amb la promesa encara incomplida de cuinar un dia per ells... de moment em salvo perquè no tinc cuina en la Residència on estic temporalment.

Deixeu-me que us il·lustri amb un cas particular: En John és bon exemple de singapureny boig pel menjar. Un personatge de metre vuitanta i més, que deu fer uns 100 quilos pel cap baix, i amb dues aficions omplint la seva vida (i també omplint l’estomac): el cant gregorià i el menjar. Sí, es bon nanu però ja us podeu imaginar que no em treu a passejar de nits pels pubs. Ara és un bon company per compartir taula. L’últim viatge que va fer va ser a Hong Kong, i naturalment quan t’expliquen que se’n van de vacances, i com a bon “expat” amb ganes de voltar per aquesta regió preguntes què s’hi cou a cada lloc, què hi van a fer...

- MENJAR!!! – Va ser la resposta d’en John amb una cara de pa de dos kilograms i els ulls que en prou feines podia mantenir dins de l’orifici ocular. Aquella cara que et diu ¿però que més hi vols anar a fer? o ¿què vas a fer tu a les vacances sinó? La meva estupefacció augmentava al intentar imaginar la diferència entre un bol de nuddels a Singapur o un bol de nuddels a Hong Kong. Ni què fossin tant i tant diferents! Com aquell que fa un viatge de 3-4 hores d’avió, paga l’hotel, etcètera, etcètera per cruspir-se una paella quan resulta que vius a Amposta (o Palafrugell, o a la Barceloneta, no vull entrar a discutir on es fan les millors paelles... que ja veig a més d’un amb la paraula a la boca!). Aquesta és una de les aficions més fortes que tenen els locals, i per al qual cosa no resulta difícil trobar tropa per a anar a fer un mos, ara si després vols allargar la nit i continuar amb alguna copeta o “bailoteo”, començarà el degoteig de gent en retirada cap al llit.

Ah! Per cert que les altres aficions nacionals són el shopping, la televisió, Internet i videojocs, i anar a córrer... ja veieu: “Perfect match!“ Per sort aquí com a tot arreu, també hi ha minories...