Mas Salemat s’ha escapat!

Dèria, fanatisme, obsessió... Així és com definiria el tractament de la seguretat ciutadana en aquest país, que per altra banda està considerat com el país més segur del planeta, fet que no es d’estranyar. El problema potser apareix quan els ciutadans de Singapur adquireixen una por i una desconfiança envers als altres països fronterers. Quantes vegades he hagut de sentir “Per què vas allí o que se t’hi ha perdut allà? No és un país segur!!”... El fanatisme per la seguretat fa créixer una ciutadania que desconfia en excés de la diferència, quan realment la sensació que he percebut dels països veïns és d’absoluta normalitat.

Però deixeu-me que us expliqui el succés que més que por, m’ha provocat rialles. Fa qüestió d’un mes, un perillós membre (aquí li han atorgat el títol de dirigent) d’una secció radical musulmana establerta a Malàisia, amb connexió directa amb Al-Qaeda, s’ha escapat d’un centre penitenciari de Singapur, el suposat país més segur del món. Al dia següent, tots els transports públics, les televisions, la premsa escrita, les parets de tots els bars, locals, institucions, centres, estan plens de la seva fotografia. Aquest home se m’ha fet tant familiar, que si mai un dia me’l trobés pel carrer, més que avisar ràpidament a la policia com aconsella l’escrit que acompanya la seva imatge impresa, crec que el convidaria a fer una cervesa, ara que sent musulmà potser no seria la millor idea... Però el que realment em va deixar de pedra, va ésser rebre un sms al mòbil amb el mateix to alarmista dels cartells, amb fotografia incorporada, naturalment. Com collons s’ho ha fet la policia per tenir el meu mòbil? Què se n’ha fet de la llibertat individual en aquest país? I del dret de protecció de dades, han sentit a parlar-ne mai? Molt em temo que la seguretat està per sobre de la llibertat individual. Per sort, no ha coincidit amb període d’eleccions... Tots els més temibles personatges d’aquest país compartint les parets!! Bé, per ser precisos únicament els espais habilitats expressament per aquesta funció; no sé quants amb quants cops de canya està penalitzat l’ús inadequat de parets per penjar-hi propaganda... Però hi hauria algú amb prou sentit de l’humor per trucar a la policia dient que ha vist al temible terrorista representant d’aquest o aquell altre partit polític... En aquest país deixeu-me que ho dubti. I només per si de cas, no seré jo el primer!

El que m’ha fet replantejar el concepte de l’eficàcia de la policia del país més segur del món, que en principi em faria pensar que hauria de ser la més qualificada, ha estat les característiques el perillós terrorista: una cara de pa de quilo, amb un metre i mig d’alçada i coix de la cama esquerra!!! I a sobre se’ls hi escapa en un país rodejat de mar!!! Només faltava que fos cec!! El què està clar, és que no va marxar corrent.