Llibertat d'expressió?

Sobre la llibertat d’expressió sembla que hi ha un constant jou que la oprimeix i la condemna a subsistir en la més ínfima expressió. Normalment, aquesta està fortament lligada al terme democràcia, pel que probablement hauríem de buscar les causes que la inhibeixen en el concepte democràcia, o per ser més exactes, als sistemes o estats “democràtics” que s’han implementat en aquest planeta. De moment sistemes que deixen molt a desitjar, en diferent grau i mesura segons de l’exemple a tractar.
Avui no parlaré de la pseudo-democràcia imposada al nostre país, i per imperatiu a tot l’Estat Espanyol. Es poden hissar moltes banderes per mostrar com de democràtic és aquest Estat sense transició des del règim feixista militar, simplement amb una adequació d’aquell a èpoques modernes. No ens calen moltes mostres per entendre a què em refereixo. Una simple i ridícula Consulta Popular (amb tot el respecte per la gent que ho ha dut endavant, i la gent que hi continua treballant) ha aixecat molta polseguera i les contrareaccions no gens sorprenents. Quedi clar el meu suport a la consulta i a les iniciatives populars, i crec que es una manera encertada de promoure la consciència col•lectiva i el debat, però no estem parlant de fer el pas.
Abans de que em perdi en les meves paraules retorno al que us volia explicar avui. Un altre cas de “Estat democràtic”, Singapore. Aquests encara estan uns quilometres més endarrere. Encara que en alguna ocasió ja ho he comentat, avui us recomano una veu interior del país, que segurament és més objectiva i disposa de més informació. Us deixo l’enllaç del reportatge. És una mica llarg (per sobre de 25 minuts), però es més que suficient pel il•lustrar la situació. El més greu de tot, és que es una minoria absolutament minoritària. El pensament establert àmpliament (per no anomenar-lo pensament únic), és que mentre que tingui diners per gastar, ja m’està bé ser una ovella més, i que si de moment el país s’hi viu prou confortablement , què hi ha de dolent? Confortablement, però sempre que no vulguis opinar, que no vulguis fumar un porret, que no tinguis orientacions sexuals desviades del “sexe natural” (que encara no sé què collons vol dir això... el sexe dels gossos? dels monos? Aquest deu ser prou natural no?), que en una nit d’exaltació et facin una fel•lació, que no et vingui de gust caminar despullat, que tinguis moral suficient per declarar-te pacifista i no fer el servei militar (anomenat “Servei Nacional” per més patriòtic...) i una llarga llista que no seria capaç de completar.
Us deixo doncs amb en Dr Chee Soon Juan.
Entreu al youtube: http://www.youtube.com/watch?v=f_DRoUOcupo