F1? És un joc de la play station?

Sento decepcionar a tots els fans de la F1, ja que ben poca cosa us puc dir sobre el “grand race”… Sembla que ha creat més expectació entre tots vosaltres, fans i no fans de la F1, però amics meus (potser per comprovar que Singapore continua estan al mateix lloc… o provar sort per veure’m per allà al mig...). Doncs una vegada més, la casualitat o senzillament perquè passo una mica de les històries multitudinàries (a excepció de les festives!!) em van portar a estar a fora del país (com ja va passar pels jocs olímpics de Barna...). Vaig estar per Malaysia, allà a Tioman on em vaig treure la llicencia de submarinisme. Una passada!! Al tornar encara la ciutat feia pudor a pneumàtics cremats, però tot ja havia tornat a la normalitat i la tranquil·litat... I per cert que a 300 bucks per l’entrada a la cursa ho tenen clar!! Tot el curs i el viatge a Tioman em va costar 500!! Que els donguin molt pel... bé no serà avui que trenqui l’estil del bloc i emprar alguna paraula malsonant... I sabeu quan una ciutat només mira de cara a un esdeveniment i no te en compte res més del que està passant? Sabeu lo emprenyador i “cansino” que poden ser els mars media o el govern, que en aquest cas és el mateix. Si a casa hi ha manipulació, aquí es la hòstia en patinet!! Encara es hora de llegir o sentir alguna crítica del govern. Si apareixes, el mitjà de comunicació desapareixeria!! Vaja si fa més o menys com a casa però sense rodejos, pel broc gros.

A més els que ja em coneixeu sabeu que precisament no sóc un fan del Sr (si es pot dir sr...) Alonso, el pijo-burgès-espanyolito-promonàrquic!! Així que em vaig estalviar una emprenyada, tot flotant entre el silenci del mar i els peixets i peixots de colors... però aquesta ja serà una altra història!

Mas Salemat s’ha escapat!

Dèria, fanatisme, obsessió... Així és com definiria el tractament de la seguretat ciutadana en aquest país, que per altra banda està considerat com el país més segur del planeta, fet que no es d’estranyar. El problema potser apareix quan els ciutadans de Singapur adquireixen una por i una desconfiança envers als altres països fronterers. Quantes vegades he hagut de sentir “Per què vas allí o que se t’hi ha perdut allà? No és un país segur!!”... El fanatisme per la seguretat fa créixer una ciutadania que desconfia en excés de la diferència, quan realment la sensació que he percebut dels països veïns és d’absoluta normalitat.

Però deixeu-me que us expliqui el succés que més que por, m’ha provocat rialles. Fa qüestió d’un mes, un perillós membre (aquí li han atorgat el títol de dirigent) d’una secció radical musulmana establerta a Malàisia, amb connexió directa amb Al-Qaeda, s’ha escapat d’un centre penitenciari de Singapur, el suposat país més segur del món. Al dia següent, tots els transports públics, les televisions, la premsa escrita, les parets de tots els bars, locals, institucions, centres, estan plens de la seva fotografia. Aquest home se m’ha fet tant familiar, que si mai un dia me’l trobés pel carrer, més que avisar ràpidament a la policia com aconsella l’escrit que acompanya la seva imatge impresa, crec que el convidaria a fer una cervesa, ara que sent musulmà potser no seria la millor idea... Però el que realment em va deixar de pedra, va ésser rebre un sms al mòbil amb el mateix to alarmista dels cartells, amb fotografia incorporada, naturalment. Com collons s’ho ha fet la policia per tenir el meu mòbil? Què se n’ha fet de la llibertat individual en aquest país? I del dret de protecció de dades, han sentit a parlar-ne mai? Molt em temo que la seguretat està per sobre de la llibertat individual. Per sort, no ha coincidit amb període d’eleccions... Tots els més temibles personatges d’aquest país compartint les parets!! Bé, per ser precisos únicament els espais habilitats expressament per aquesta funció; no sé quants amb quants cops de canya està penalitzat l’ús inadequat de parets per penjar-hi propaganda... Però hi hauria algú amb prou sentit de l’humor per trucar a la policia dient que ha vist al temible terrorista representant d’aquest o aquell altre partit polític... En aquest país deixeu-me que ho dubti. I només per si de cas, no seré jo el primer!

El que m’ha fet replantejar el concepte de l’eficàcia de la policia del país més segur del món, que en principi em faria pensar que hauria de ser la més qualificada, ha estat les característiques el perillós terrorista: una cara de pa de quilo, amb un metre i mig d’alçada i coix de la cama esquerra!!! I a sobre se’ls hi escapa en un país rodejat de mar!!! Només faltava que fos cec!! El què està clar, és que no va marxar corrent.