Food, food, and food!

Es podria dir que menjar és l’afició més gran de que gaudeixen els Singapunerys, podent arribar a fer un viatge tant sols per degustar alguna especialitat desitjada... suposo que per tothom una part del viatge transcorre a través de la gastronomia, però tampoc en fem un gra massa, un viatge per omplir l’estomac... home! És com qui decidís anar a Barcelona a cruspir-se unes tapes, fer un bon pa amb tomàquet regat amb un vi escollit per l’ocasió, una paelleta a la Barceloneta, un... (ho sento haig de aturar aquí la descripció que comença a caure salivera al teclat... potser ben mirat poden tenir raó!), en comptes de perdre’s pel Raval i el Gòtic, fer un tomb pel Parc Güell, pujar fins dalt de les torres de la Sagrada Família, etc...

Doncs sí, encara que sembli mentida més de la meitat de les converses que es poden escoltar en temps d’oci abordaran d’una manera o altra la gastronomia. I podeu estar absolutament segurs que la pregunta que us faran una i altra vegada serà: I què tal el menjar? I t’agrada el menjar local? I que mengeu en el vostre país..? Com si es pogués explicar en una simple frase la gastronomia de casa!! Bé, algun intent he fet que ha satisfet la curiositat dels enquestadors, i conseqüentment amb la promesa encara incomplida de cuinar un dia per ells... de moment em salvo perquè no tinc cuina en la Residència on estic temporalment.

Deixeu-me que us il·lustri amb un cas particular: En John és bon exemple de singapureny boig pel menjar. Un personatge de metre vuitanta i més, que deu fer uns 100 quilos pel cap baix, i amb dues aficions omplint la seva vida (i també omplint l’estomac): el cant gregorià i el menjar. Sí, es bon nanu però ja us podeu imaginar que no em treu a passejar de nits pels pubs. Ara és un bon company per compartir taula. L’últim viatge que va fer va ser a Hong Kong, i naturalment quan t’expliquen que se’n van de vacances, i com a bon “expat” amb ganes de voltar per aquesta regió preguntes què s’hi cou a cada lloc, què hi van a fer...

- MENJAR!!! – Va ser la resposta d’en John amb una cara de pa de dos kilograms i els ulls que en prou feines podia mantenir dins de l’orifici ocular. Aquella cara que et diu ¿però que més hi vols anar a fer? o ¿què vas a fer tu a les vacances sinó? La meva estupefacció augmentava al intentar imaginar la diferència entre un bol de nuddels a Singapur o un bol de nuddels a Hong Kong. Ni què fossin tant i tant diferents! Com aquell que fa un viatge de 3-4 hores d’avió, paga l’hotel, etcètera, etcètera per cruspir-se una paella quan resulta que vius a Amposta (o Palafrugell, o a la Barceloneta, no vull entrar a discutir on es fan les millors paelles... que ja veig a més d’un amb la paraula a la boca!). Aquesta és una de les aficions més fortes que tenen els locals, i per al qual cosa no resulta difícil trobar tropa per a anar a fer un mos, ara si després vols allargar la nit i continuar amb alguna copeta o “bailoteo”, començarà el degoteig de gent en retirada cap al llit.

Ah! Per cert que les altres aficions nacionals són el shopping, la televisió, Internet i videojocs, i anar a córrer... ja veieu: “Perfect match!“ Per sort aquí com a tot arreu, també hi ha minories...