Bintan-SAB Meeting. Indonèsia (març 2008)

Quan algun dia sentiu que teniu el què es diu “una flor al cul”, sobretot no deixeu de regar-la!!

El SAP-meeting, que es celebra anualment, és aquella trobada per revisar junt amb experts convidats la feina realitzada durant l’exercici anterior i les noves propostes que us he comentat anteriorment. Aquesta trobada es realitza normalment en les mateixes instal·lacions del centre, però resulta que una vegada cada 5 anys, i si el pressupost ho permet, es trasllada a algun resort d’Indonèsia. Síííííííí!! I aquest any tocava Bintan!! Canviem-li l’aigua a la flor...

Així que hem pogut “gaudir” de 4 dies en un resort costejat per l’Institut, amb menges de luxe incloses! Tot plegat a suposat augmentar en un quilet la meva massa corporal, res de greu. Les cometes en el mot gaudir són no obstant més que justificables: l’entorn idíl·lic, però poc aprofitat. Durant dos dies, les hores diürnes i de sol, s’han esvaït tancats en la sala de conferencies, el que no ens ha permès gaudir de les platges generoses i poc concorregudes (com a mi m’agraden, i reclamo que se’m tregui l’estigma “d’antiplayero”, amb segons quines condicions les platges són precioses...), ni anar a fer un tomb per l’altra banda de l’illa. Així que no puc dir que he estat a Indonèsia realment, però tot és començar. La sensació amb la que em quedo és que és un país que cerc que em donarà feina, i la faré amb molt de grat, tant bé com pugui o em deixin, que els dies de festa aquí es compten!!

Ara, tot i els dies tancats a la sala de conferències, no em puc estar de dir-vos que em vaig permetre el luxe de que em fessin un massatge d’una hora amb aroma teràpia inclosa, música relaxant...mmm.... si un massatge de cap a peus (salvant únicament aquells atributs que ens atorguen al gènere masculí). L’altre luxe a destacar són les llargues passejades nocturnes per la platja, acompanyat del company d’habitació, o en solitari, observant multitud d’animalons, i gaudint una pau i tranquil·litat difícil de trobar en el dia a dia.

Indonèsia: hi tornaré!

PD: una nit vaig aconseguir que un grupet anéssim a fer un got, nit en la que vaig poder viure el que entenen com festa: el karaoke. Cada dia estic més convençut que no m’haig de dedicar a la música.