Hi ha coses que a tot arreu són iguals: El Sr. Fabian.

“Thank you very much for you exhaustive job and for your interest in find something regarding my budget and conditions. Perhaps, further I will need your services again.” Aquesta va ser la última frase que li vaig dirigir al Sr. Fabian via sms. El Sr. Fabian és l’agent immobiliari que el BTI (Bioprocessing Technology Institute, el centre en el que treballo) em va contactar perquè m’ajudés en la tasca de trobar pis. La nostra relació va durar aproximadament una setmana i mitja, i perquè la vaig allargar expressament per gaudir de poder “putejar” a un agent immobiliari (potser influenciat pel fet de tenir poca feina i estar avorrit), en serio, mai m’hauria pensat que hom s’ho pot passar bé d’aquesta estranya manera.

M’havia citat el dissabte 16 de febrer, davant del bloc on hi ha el pis en que estava allotjat, i va ser el primer cop que he hagut d’esperar algú (cosa molt poc habitual aquí, ¿influència dels colonitzadors anglesos?), i ni més ni menys que 20 minuts! El Sr. Fabian finalment em recull amb el seu cotxe, i es disposà a ensenyar-me les seves irrebutjables ofertes de diferents condos, apartaments i HDB flats. Els condos són apartaments més luxosos i espaiosos, amb instal·lacions com piscina o gimnàs on hi acostumen a viure els Singas amb pasta o els expats; els apartaments són pisos de prou qualitat sense serveis, i els HDB són els pisos en alçada “de batalla” per la població en general. Camí del primer condo el Sr. Fabian deixà anar una perla: “Els singapurenys som gent molt honrada, ens ho ensenyen a l’escola de petits. I aquí no hi ha corrupció!!” mentre esclata a riure de satisfacció. -Ai mare! Li dic que al meu país també ens ensenyen frases com: “que no em llepo el dit!”, “digues de que presumeixes i et diré el què et manca”, o “ que ja fa anys que m’afeito...”- entre un munt més que ara mateix no em vénen al cap. Finalment vaig decidir callar mentre un somriure se’m dibuixava sota el nas. El que li passa al Sr. Fabian és que està acostumat a tractar amb gent del nord d’europa (que junt d’Estats Units és d’on procedeixen la major part dels expats), els quals sembla que no estan acostumats als agents immobiliaris i les bombolles del mercat immobiliari, ni a tot aquesta patuleia de pirates que naveguen per aquest món. Arribant al primer destí, el lloc em resultà familiar... Resulta ser el pis d’una noia que treballa al mateix centre, i que marxa a finals de mes, el qual havia visitat personalment. Mentre ens dirigíem a la porta, aturo al Sr. Fabian i comentant-li que en aquest pis hi viu una persona que encara no ha marxat, i que no podem entrar per la cara, i que aquest pis ja l’he vist...

-No aquí no hi viu ningú!- Diu amb total seguretat el Sr. Fabian, el suposat agent honrat...

- I les sabates de la porta, són de ningú?- Li contesto amb la evidència dels fets. Moment en que se li dibuixa una cara de qui no entén res, tot plegat una gran actuació teatral, però aquesta cara ja li he vist varies vegades al Tiet Quimet...

- El pis està buit.- Insisteix...

- Aquí hi viu la Nadja de Dinamarca, i marxa el dia 26...- vaig insistir mentre començava a recular cap a la porta del bloc, amb una cara de “em vols prendre el pèl o què? Neng! Que vinc de les Espanyes!!”

Finalment, l’obsessió del Sr. Fabian es centrà en saber qui m’ha ensenyat el pis, suposo en busca de la possibilitat que hagués consultat algun altre agent... finalment per atenuar la situació li explico els fets tal i com van succeir, i ens disposem a seguir el nostre recorregut (per desgràcia haig de trobar pis en una setmana... així que el que pugui veure serà de valuosa informació), això sí, sentint un parell de perles més de part del Sr. Fabian.

-Aquí jo seré el teu agent, i qualsevol problema que et surti només m’ho has de dir i jo te’l resoldré, perquè no te’n pots refiar de qualsevol agent!- I jo que pensava que a l’escola els ensenyaven a ser honestos... vaja home! Ara resulta que ja no tant... Un cop ja dins del cotxe, em comentà que el preu del pis és de 2500 $SNG (uns 1250 euros), quan la Nadja pagava 2200$SNG... Ara ens entenem! Collons honestedat havíem quedat, oi?

El dia transcorre amunt i avall de la ciutat, visitant un total de 4 pisos, res destacable o que em pugués interessar. Al final del trajecte, li vaig insinuar al Sr. Fabian si que em podia acostar a casa, cosa que acceptà sense inconvenients. La conclusió que en vaig extreure era senzilla: “no ha entès el que busco, i considerant el mes de lloguer que li haig de pagar, aquesta no és la via de trobar pis...” El que és destacable, és que tenia clar que no volia tenir negocis amb aquest paio, però segurament degut a no tenir gaires coses més que fer, vaig decidir planificar una revenja contra el “pirata honrat” ( i de rebot, venjar-me per totes les experiències viscudes en recerca d’una vivenda digne on viure... normalment poc agraïdes...). -Sí, ja ho sé el faré treballar per no res, mantenint-li la il·lusió de que em podrà pescar i que fent-li entendre que estic una mica desesperat i desorientat...- Així que de sobte li vaig deixar anar si em podia buscar alguna altra cosa més apropiada, i novament acceptà, emplaçant-nos pel dimarts següent (aquest cop em vindrà a buscar a la feina... i crec que m’haurà d’esperar ell...).

El diumenge i dilluns em vaig dedicar a visitar pel meu compte habitacions de lloguer que he trobat sense gaire dificultat a la xarxa, i en dos dies ja he trobat un lloc decent per instal·lar-me novament temporalment (no vull decidir el lloc més definitiu fins que no conegui millor la ciutat, que no és petita!!!).

Ostres el telèfon sona... –Perdoni Sr. Fabian! Ja sap com és això de la feina, que t’hi poses i no et dones compte de quina hora és...-

-Ostres! Només he aconseguit 15 minuts de retard... Més val poc que res!- Aquesta nova ronda de visites la vaig gaudir més, i em vaig interessar molt més pels pisos i les condicions, amb una cara de satisfacció destacable... Tot i estar a soles amb ell, hi va haver moments que em vaig haver d’aguantar el riure, això sí, aprofitant qualsevol gracieta seva per esclatar a riure. Aquesta situació en companyia del meu germà, o d’algun amic, segur que el Sr. Fabian ens hagués acabat abandonant en qualsevol vorera, amb el pit rebentat de riure!!

Encara ara, espero una resposta del Sr. Fabian al meu últim missatge...