Teman Negara. Malàisia (març 2008).

Arribada a Singapur de Bintan a la tarda. 4 hores de feina. Canvi de motxilla a la mateixa feina sense passar per casa. 19:10 h tren classe econòmica cap a Malàisia. Tràmits i primeres fronteres. Tren ple com un ou de gent. Aire condicionat no dona l’abast, puja la temperatura. Frontera Singapur: estació artificial al mig del no res. Fils de ferro amb espines, gossos, molts uniformes i armes. No seré el primer en fer una broma. Mig miler de persones, i un sol occidental. No crec que coincideixi amb la foto de l’home més buscat a Singapur. Estic tranquil. 1h 30 minuts perquè el tren arrenqui de nou. Entrada a Malàisia. Alguns passatgers abandonen el tren, millorant l’ambient difícil de respirar. 12 hores de viatge de nit. A mesura que desapareixen passatgers, comencen a aparèixer paneroles (“cucarachas”). Aixx.... una mica de aixx... 1 hora més tard ja m’he fet amic seu, i convisc amb pau i harmonia. Viatge cansat, mai se sap quan arribarà la teva estació. Hora prevista 6:45 am. Apareixen dos nois d’Índia que van al mateix paratge. Tenen menys idea que jo. Arribada estranyament puntual. País clarament musulmà. Taxista intenta prendre el pèl, entre enganys i històries. Intent de regatejar, preu continua en 80 RNM. Indis (pardillos) accepten. Comentari cap a ells “Sabeu que és un país musulmà i que els preus es negocien?”. Màquina expenedora de bitllets sense paper. Esperar 1:30 hores. Me’ls emporto a fer una volta pels voltants. Un altre taxi. Ja són 50 RMN. Trobem estació de busos que no existia segons taxista. Autocar 6 RNM (25 RNM segons taxista). Tres nois de Suècia esperen l’autobús. Canvi de companys de viatge, cap dins l’autobús! Teman Negara: una de les selves més antigues del món. Verd frondós. Molta vegetació. Molta humitat. Selva entretallada d’un generós riu d’aigua de color marró. El regne de les sangoneres. No es veuen gaires animals. No hi ha marines Nord Americans perduts des de la guerra de Vietnam. Força guiris al resort de l’altra banda del riu (on val una pasta dormir). Hostal barat per mi, gràcies. Lloguer de botes de trekking, degudament ruixades amb esprai anti-mosquits: el millor per evitar les sangoneres. 11:30 am, trekking en solitari a unes coves. 4 hores de marxa en solitari per la selva. Camins molt ben senyalitzats, no perill de perdre`s. Poblat indígena a mig camí. Decideixo entrar amb somriure a la cara i amb posat tranquil i amigable. Saludo als primers habitants. Saludo a uns segons. Ningú no em saluda. Uns quants ulls em vigilen des de la llunyania. Mitja volta i cap dins a la selva de nou. No vull ser l’àpat de ningú. Trobada amb els suecs a la tronada: no faran trekking de 3 dies perquè els hi costa una pasta. Àpats a petits restaurants flotants sobre barcasses en el riu. Barats. Cervesa nocturna amb els suecs. Quedem per demà per anar a fer el trekking plegats. Trekking i passeig per passarel·les sobre dels arbres. Una mica d’atracció turística per nens, res interessant. Comiat del suecs. Canvio d’hostal a un més barat al que no em desperti la crida a la pregària a les 6 am. No hi ha paper al lavabo. A mitja feina se’m acaba el paper que portava amb previsió de casa. Sota circumstàncies abraço la doctrina d’Al·là fent ús de l’aixeta. Dutxa? Ah deu ser això... Segon aix... Bossa de plàstic al terra i endavant. Relax. Conversa amb la Lluna. No es possible comprar una llibreta i un bolígraf en tot el poble. Llevar-se d’horeta al matí, i embarcar-se en un bot de fusta. 2 hores de viatge en bot. Cul quadrat. Un autobús llançadora i de nou a l’estació. 3 hores de marge. Passeig pel poble. Compra de queviures per la tornada, i de pas compra de altres menesters. Més barat que Singapur. Viatge de tornada de la mateixa índole que el d’anada. Arribada 12 pm de diumenge. Cansament, però satisfacció. Primera aventura asiàtica en solitari. Cost total del viatge inferior a 100 euros. Interès en repetir la visita, però amb un grup que vulgui fer un trekking de diversos dies (amb guia).