El llop esdevé gos falder.

Dues setmanes... Dues setmanes he hagut d’esperar poder veure el veritable cap del grup en acció. No voldria ser dolent, però he gaudit durant una intensa, graciosa i sorprenent hora.

Anualment es celebra una trobada de totes les seccions i grups de recerca del Institut on s’analitza les línies d’investigació que s’estan desenvolupant, i en la que es convida una representació de consellers vinguts d’Europa i Amèrica del Nord, que exposen la seva opinió i ofereixen el seu consell.

Aquesta trobada es prepara amb molt i molta cura. Els responsables de les presentacions amb els corresponents powerpoints, no són ni més ni menys que els caps, subcaps dels grups i els Doctors (jo de moment estic excusat per novell... i més val!). Totes les presentacions són revisades i discutides personalment amb al Directora de l’Institut, diríem que és la que remena les cireres i per damunt d’ella només hi ha cel... Doncs avui (10 de març) era el tron de revisió de les presentacions de hESC, el grup en el que m’he incorporat. El grup presenta 4 seccions diferents, de les quals tres (i no entraré gaire en detall) m’han agradat força, no tant sols el contingut, sinó també com han exposat la matèria. Però tothom es deu preguntar... i la quarta? Qui la feia? Si gent, la quarta ha estat la del meu cap, i realment ha estat força esgarrifós per no dir patètic!! No sé si no s’ha preparat gaire la presentació, però el que us puc assegurar és que avui hi ha una ovella esquilada més en aquest món!! Parlo seriosament, i intentant ser objectiu. No he pogut trobar un fil conductor en tota la presentació, ni sabia quina era la pregunta que tot científic es formula prèviament a desenvolupar un treball de recerca. Sinó, què és el que recerques realment? Així doncs, he pogut entendre amb més claredat com el “jefe” (si ja va entre cometes, li estic perdent el respecte potser? Ei! Però no la cordialitat i educació, que haurem de treballar junts!) desenvolupa la seva tasca de coordinar aquest grup. En poques paraules podríem dir que fa el que pot, però penso que no li aniria malament intentar instaurar un clima de participació més àmplia dins el grup, sense haver de mostrar-se com el cap. El que us puc assegurar és que em quedo molt més tranquil, i que em veig perfectament capaç de tirar endavant la meva feina, i amb més qualitat que la que he vist en alguns dels membres, el que em suposa una pau i tranquil·litat del dia a dia important.

Tornant a la reunió... el moment àlgid ha estat quan la directora cansada de fer-li correccions, finalment ha decidit abandonar temporalment el seu vol de nuddels (si per aquí es destil·la menjar en les reunions del migdia si es preveuen llargues, però aquest espectacle dona per si sol per un altre article... així que haureu d’esperar...), cosa molt poc habitual... aquesta dóna és capaç de menjar, escoltar, parlar i no si també respira o directament és sobrehumana. Un cop allunyada dels seus Nuddels li ha cardat una esbandida al jefe, que aquest no gosava ni aixecar el cap, amb la mirada fixada al portàtil, amb les orelles abaixades i la cua entre cames. Era la viva imatge del gos de l’anunci “No l’abandonis, ell mai no ho faria...” És la primera vegada que he pogut veure aquesta dona aixecar la veu. La millor frase ha estat:”Sempre fas el mateix: enganxes tots els resultats dels membres del teu grup, sense donar-li un fil conductor, ni integrar les diferents feines de les diferents seccions dins de la mateixa història, que és precisament la feina que et correspon!!”. En aquest moment he sentit un petit aire de compassió en mi, i he decidit desviar la mirada que fins al moment l’havia fixada en l’orador, per evitar que es sentís massa observat... La resposta d’ell (ho sento però no crec que sigui adequat posar noms a les figures, per si de cas... el què fa més complicada la redacció) ha estat, suposo, la que ell espera rebre dels seus súbdits: abaixar el cap sense ni tant sols plantejar-se el que se li ha transmès, prendre nota i callar. La veritat, és que fins i tot dubto que ho hagi entès realment.