Pulau Langkawi (Malàisia).Setembre 2008.

Estem acostumats que quan arriba l’Agost, arriba el temps de vacances i esbarjo, el sol llueix i la calor t’empeny a consumir grans quantitats de cervesa, i acabar fent algun “Xoff” en alguna piscina, platja,riu... el que sigui mentre refresqui. Doncs aquí l’Agost és com un Març, Juny o Novembre... res passa d’especial, i no es temps de vacances. A més com que sóc nou treballador només tinc 18 dies de festa a l’any... vull plorar!!... Però l’any que ve ja en són 20! Després d’un Agost treballant en total normalitat, arriba el Setembre que es preveu més mogudet... arriben més visites (a Catalunya si que es estiu eh?) que m’ajuden a distreure’m i em fan gaudir com a hoste, i finalment amb en Carles (altrament conegut com a Xa...xa... XARLI) podem emprendre les primeres vacances de l’any!!! Una setmana a Pulau Langkawi! Una illa situada al Nord Oest de Malàisia, turística però encara prou arreglada, sense grans hotels, només cases de baixa alçada. A sobre hi arribem en temporada baixa, el que vol dir que no hi ha gairebé ningú i que l’estrés desapareix per complert, però el clima no acompanya del tot. Plou una mica, però en aquestes latituds pots fer front a la pluja amb xancletes, banyador i una samarreta.

És un lloc prou bonic on hem vingut a fer res. Platgeta, alguna excursió, de bar en bar, menjar, descansar, festeta, riure i fer el tremendot, i sobretot interaccionar amb la gent.

Començant amb un grup de nois d’Aràbia Saudí, tot jugant a voleibol a la platja. No, no cal que us dibuixeu mentalment la imatge de les platges de califòrnia amb les xatis amb biquini, i els muscle mans... La imatge és més còmica, i acompanyada de “Shai la”, “Abdulha” i altres mots inintel·ligibles i sempre en un to inapropiat (és a dir cridant), passem una bona estona...

Altres personatges de la història podrien ser “l’indiano” amb el seu estil “voleu ser amics meus? Es que m’avorreixo i no tinc pas feina ara el bar...”, un bon noi. A sobre a finals de l’estada ens va portar en cotxe: s’ho va currar! Au, cap a l’hospital a curar en Xarli... una relliscada a la vida tothom la té. Ara si és en moto, en un trajecte de menys d’un quilòmetre, on només hi ha una sola corba, en que ell s’entesta a fer-la recta, ja té més “catxondeo”. Total un ensurt i dues hores de negociació amb la noia de la botiga per no haver de pagar una moto per nova... aquí són musulmans i a la que et despistes te la fan menjar doblegada. El que no saben és amb qui se les han hagut de veure... finalment ens en sortim amb la nostra i paguem el que havíem proposat nosaltres, amb la tàctica no tenim cap pressa i fent els relleus en la negociació. Cadascú el seu rol: jo m’encarrego de discutir la part mecànica, i en Xarli el preu. “El dueto de la muerte”.

Finalment no puc deixar de esmentar EL PERSONATGE: en Sam. Un Palestí, amb una vida una mica obscura, amb negocis aquí i allà, escaquejat de tots els governs, amb molta pasta, amb un servent bosnià que feia de servent i d’amic... Un home de 50 anys, amb 3 dones arreu del món, que li agrada gaudir de la vida i passar-s’ho bé. I amb ell vam topar! Bé el bon ull del company per saber on es mouen les cireres ens va donar la porta oberta a les nits de festa a Langkawi, on finalment teníem un pub que era com gairebé la segona casa i taula reservada (a nom de Sami, es clar...). El més sorprenen d’aquest home va ser la ment oberta en la que es prenia la vida (diríem que poc musulmà, a excepció de les dones...), el gran sentit de l’humor, l’hospitalitat i la poca por a la vida. Crec que alguna cosa vaig aprendre d’aquest home, ara la planificació per retirar-nos als 50 anys no el veig clar... ja us ho explicaré d’aquí a 20 anys (bé 18 per ser més precisos...)