Pulau Tioman (Malàisia).Setembre 2008.

El Setembre a donat de si. Finalment he pogut acomplir un dels desitjos que se’m va generar des de que vaig arribar a aquestes latituds: treure’m la llicència del Open Water (submarinisme). Amb uns companys de la feina que també estaven interessats, muntem un curs amb un free-lands que ens ho prepara tot a la nostra mida. EL curs consisteix en una sessió teòrica, sessió de vídeos i lectura (individual), sessió de pràctica de piscina, examen teòric tipus test (senzillet...), sessió pràctica a platja, i finalment immersions!!

A grans trets dir que un cop superada l’angoixa de “com collons m’ho manego jo sota l’aigua?”, aprendre a respirar (que sembla una tonteria però no és tant fàcil, ni tant sols per un Dr.), mantenir al flotació sota control i tenir confiança amb l’equipament, les sessions sota del mar són increïbles i al·lucinants. El bon criteri del instructor el qual ens va fer guanyar en confiança i ens formar degudament amb paciència i sense presses, es va deixar veure també en la tria del lloc de les pràctiques: Pualu Tioman. És un conjunt d’illes al sud est de Malàisia conegudes pel bon submarinisme, els coralls i les aigües a voltes turquesa a voltes cristal·lines.

Ara em ve al cap una frase que diu “vas peix” és a dir que no d’enteres de res, o “ets un bessugo” (quan algú li falten els 5 minutets, i no, no donaré noms per il·lustrar el concepte), i perden totalment el sentit sota de l’aigua... ja m’agradaria anar peix!! Que poc àgils que som sota de l’aigua! A tall d’exemple una parell de participants en el nostre grup, que els anomenaré Càrrega de Profunditat (no fotem, que tothom sap el que és de les pel·lícules de submarins) i la Yoio... El primer era fotre’l a l’aigua, començar la immersió i veure com no parava fins arribar al fons del mar. Un cop detectat, era només qüestió de no estar en la seva trajectòria per evitar d’un cos en caiguda lliure (que un parell d’impactes me’ls vaig emportar...). L’altra una noia que tant bon punt estava flotant com asseguda sobre els coralls. Sí, més de 100 anys per créixer, perquè el cul d’una noieta que està aprenent submarinisme els rebenti... per sort (i comprensiblement) els coralls són prou resistents i com a mínim si tornen, i si hi xoques carden mal!

Destacar un munt de Nemos al volatant nostre, mil peixets de colors, mil peixots de colors (però que aquests ja em despertaven l’instí més primitiu de caçador, quina mida i quina pinta!!mmm....), alguna que altra morenes i congres a les roques (que ja fan més por), “driller fish” (no sé com es diu en Català, però un peix que s’alimentava a base de cops de cap contra les roques... si una mica burrot... tot el què en sé és que no t’hi pots acostar pas...) i una manta de color blau i marro... Tot plegat molt bonic i recomanable. Hi tornaré.